· Tal com estava previst en l’Acord de Pensions de 2011
· Dos milions d’estudiants universitaris i de formació professional, potencials beneficiaris
El Tribunal Suprem ha estimat el recurs presentat per CCOO contra el RD 1717/2011 que restringia l’obligació de donar d’alta en Seguretat Social als joves participants en programes de formació vinculats a estudis universitaris, o de formació professional que comportin contraprestació econòmica per a les persones incloses en els mateixos.
La reforma de pensions, nascuda de l’Acord Social i Econòmic (ASE), signat per les organitzacions sindicals, empresarials i el Govern al febrer de 2011, incloïa una sèrie de mesures que milloraven les carreres de cotització de joves i dones. Una d’elles, era el reconeixement del dret a ser donades d’alta en Seguretat Social a les persones que participaven en programes de formació remunerats vinculats a estudis universitaris o de formació professional.
Aquesta mesura, que va entrar en vigor el novembre de 2011 va tenir un primer resultat immediat i brillant: en tan sols un mes, 41.135 joves becaris van ser donats d’alta a la Seguretat Social. No obstant això, el Govern anterior, després de cedir a les pressions dels que des de l’administració educativa s’oposaven a la concreció d’aquest nou dret, va aprovar un nou Reial decret tot just dues setmanes després de conèixer aquests espectaculars dades inicials d’increment d’afiliació, excloent de aquest nou dret als estudiants universitaris que feien pràctiques externes.
El resultat d’aquesta correcció va ser ràpid, es va aturar el procés d’afiliació de joves per aquesta via i va començar a decréixer en els mesos següents, anul · lant la meitat de les altes inicials fins a situar al voltant dels aproximadament 20.000 becaris afiliats.
CCOO va respondre aquella mesura presentant un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Suprem, que ara, a través de la Sentència de 21 de maig de 2013, ha estat estimat per no haver recaptat del Consell d’Estat opinió sobre aquesta modificació substancial, i declara la nul · litat de ple dret del Reial decret impugnat i, amb això, restableix a la seva regulació originària a l’octubre de 2011 el dret ple a ser donades d’alta a la Seguretat Social de totes les persones que, a través de beques, estan integrades en aquests programes formatius remunerats.
Amb això, totes les persones que es trobin en situació de becàries tant en organismes públics com a empreses privades, estiguin vinculades d’alguna manera a estudis universitaris o de formació professional, i percebin per elles algun tipus de contraprestació econòmica de qualsevol quantia, han de ser considerats en situació assimilada a l’alta en seguretat social, de manera que les empreses o entitats que financen la beca estan obligades a donar d’alta amb una cotització especial que cobrirà totes les contingències de seguretat social excepte atur. Els becaris veuen amb això restablert el seu dret a cotitzar per les prestacions de jubilació, invalidesa, incapacitat temporal per contingències comunes i professionals, i formació professional. No s’ha establert límit temporal màxim per cotitzar per aquestes beques, de manera que la cotització s’ha d’estendre durant tot el període que duri la beca.
La cotització a càrrec de la institució que finança la beca d’aquestes persones, joves en la seva immensa majoria, és de poc més de 30 euros al mes, el que feia especialment injustificable l’oposició a aquesta mesura.
Els efectes immediats d’aquesta Sentència són:
– Es restableix de forma immediata l’obligació de donar d’alta a aquestes persones.
– S’obre la possibilitat de reclamació pels períodes que, des de novembre de 2011, havien d’haver estat cotitzats i no ho han estat per la indeguda aplicació del Reial Decret que ara s’ha declarat nul de ple dret.
Amb això, els més de dos milions d’estudiants universitaris i de formació professional tornen a comptar amb un dret que els va ser reconegut per l’Acord de Pensions assolit en el si del Diàleg Social al febrer de 2011 i inclòs en la Llei 27/2011 de reforma de la Seguretat Social i que, per una actuació arbitrària i injustificada del Govern, havia vist limitat el seu exercici de forma extraordinària.
Cal recordar que aquesta mesura, juntament amb altres similars com la cotització de fins a 5 anys per interrupció de l’activitat laboral derivada de la cura de fills, la integració de les empleades de llar i els treballadors agraris, etc., Van ser incloses en la reforma de pensions a proposta de les organitzacions sindicals per ajudar a millorar les carreres de cotització de col · lectius que generalment veuen retardada la seva incorporació al mercat laboral, i són més vulnerables a la precarietat laboral. Es tractava, per tant, d’avenços en la protecció social creats des d’una reforma de pensions nascuda del diàleg social i construïda sobre mesures equilibrades entre la sostenibilitat del sistema públic de pensions i la creació de nous drets per als treballadors amb pitjors condicions i carreres més inestables.
