12 Raons per dir NO a la LOMCE, Jurjo Torres

12 Raons per dir NO a la LOMCE, Jurjo Torres

  • És una llei sense justificació. No s’acompanya d’anàlisis rigoroses sobre el sistema educatiu vigent, dels seus punts forts i febles i per tant del perquè de les mesures que seria més convenient proposar a debat per millorar-lo.
  • És una llei partidista. Es dóna per fet que es comparteixen els prejudicis que el PP té sobre el que esdevé en les aules i, per tant són aquests els que guien les mesures que pretenen imposar amb rang de Llei. Es tracta d’educar exclusivament segons les concepcions ideològiques del PP.
  • És una llei molt conservadora. Se substitueix l’ideal d’educar ciutadanes i ciutadans pel de mà d’obra per al mercat laboral. Això explica que, entre altres coses, s’elimini l’educació per a la ciutadania i se substitueixi per un adoctrinament en què “s’eliminen del currículum tots els temes conflictius”, segons expressió del mateix José Ignacio Wert, o sigui, es impedeix una educació reflexiva i crítica.
  • És una llei neoliberal, destinada a mercantilitzar encara més el sistema educatiu i a reorientar els objectius de l’educació per posar-los al servei de les regles del mercat. Nombroses mesures que contempla la llei tenen com a finalitat encoberta promoure majors quotes  de privatització del sistema educatiu.
  • És també una llei que tracta de justificar les retallades econòmiques amb què el PP ve castigant al sistema educatiu: retallada en la partida destinada a beques , a la vegada  que endureix els requisits que ha de complir cada estudiant per accedir a una beca ; retallades en les plantilles de professorat , en els recursos destinats als centres, increment de les ràtios professorat/ alumnat , …
  • És una llei cínica, amb un discurs que tracta de desviar les mirades i culpar al sistema educatiu de mals que són conseqüència d’un món empresarial ineficient i d’uns mercats financers corruptes. No és just que el text de l’avantprojecte de LOMCE comenci amb un paràgraf tan mercantilista, assumint com a prioritat de l’educació la promoció de la competitivitat de l’economia i el nivell de prosperitat d’una país, obsessionant  als centres educatius amb una educació per “competir amb èxit en l’arena internacional “. ¿On són les dades que diguin que hi ha empreses que van haver de tancar o no obrir-se perquè no trobaven aquí personal amb la suficient qualificació professional? .  Per contra estem al capdavant d’Europa quant a joves treballant amb sobre qualificació .
  • És una llei classista. Es reforça la segregació per classe social i ètnia a partir dels catorze anys , al rebaixar la comprensivitat als 14 anys d’edat , igual que la LEG de 1970. Segregadora també per estimular els centres a especialitzar-se segons currículum (centres bilingües , d’excel•lència , … ), per no assegurar l’etapa 0-3 d’Educació Infantil com a educadora, convertint-la en assistencial.
  • És classista, ja que es recorre a un perillós concepte de “talent”, intentant culpar la genètica del classisme i racisme que caracteritza la nostra societat,  ignorant que els interessos, capacitats i destreses humanes són el resultat del context i de les condicions en el que les persones vivim . És, per tant, una llei destinada a expulsar del sistema a l’alumnat dels grups socials més desfavorits, els “talents” se’ls farà veure que no són els adequats i pertinents .
  • És una llei sexista, en permetre centres segregats per sexe, adduint una declaració de la UNESCO de 1960 i, ignorant convencions posteriors aprovades per l’ONU i sentències del Tribunal Constitucional .
  • És una llei recentralitzadora, ja que es retallen fortament les competències de les comunitats autònomes. Una característica que subratlla també l’ideari absolutament centralista del Partit Popular.
  • És una llei al servei dels interessos de l’OCDE , destinada a millorar exclusivament en els tests de PISA, reduint per tant el nombre i les hores de les restants matèries imprescindibles per educar una ciutadania democràtica , justa i solidària .
  • No obre la més mínima possibilitat de debat sobre la cultura bàsica ( assignatures , continguts , procediments , valors ) que el sistema educatiu hauria d’oferir a tot l’alumnat. No s’aposta per una actualització dels continguts amb els quals treballar a les aules, de cara a fer-los més actuals, rellevants, significatius i motivadors per a l’alumnat.
  • Una llei que desconfia del professorat, d’aquí l’obsessió per les avaluacions externes i revàlides. A més d’imposar els continguts i competències obligatòries, es dicten indicadors de rendiments i s’avaluen externament , alhora que és l’Administració qui controla i decideix l’elecció de les direccions dels centres .
  • És una llei antieducació, ja que entre altres moltes coses, es distorsiona la filosofia de l’avaluació a l’especificar amb rotunditat en el text de l’avantprojecte que el que importa són els output ( qualificacions de l’alumnat ) i no els inputs ( inversions, contextos socioculturals del alumnat, recursos i dotacions , … ). Igualment, s’imposa com a instrument decisiu per avaluar l’alumnat la filosofia dels tests de llapis i paper; cosa que entra en contradicció amb els models d’avaluació més qualitatius i formatius que vénen sent objecte d’utilització en les últimes dècades en l’àmbit de la educació.
  • És una llei autoritària  que pretén imposar el PP al preu que sigui , per aquest motiu no deixin espai real per participar en el debat a aquelles associacions professionals, sindicats, partits polítiques, docents, estudiants, associacions de mares i pares, ONG… interessades per l’educació. L’única opció que deixa oberta el PP és un pseudo-debat a través del web del MECD .

Jurjo Torres Santomé, Universitat de La Corunya

http://jurjotorres.com

https://www.yoestudieenlapublica.org/descargas/16articulo12RazonesLeyLOMCE.pdf