EL CURS ESCOLAR 2013/2014 TAMBE HA COMENÇAT A LA CATALUNYA EXTERIOR
EL CREIXEMENT DE LES COMUNITATS INFANTILS ES UNA PART DE LA NOVA REALITAT DE LA CATALUNYA EXTERIOR
Barcelona, 28-11-2013
En aquestes darreres setmanes els escolars catalans han tornat a les aules per a començar el curs escolar 2013/2014. Per a molts nens catalans, menors de 16 anys, residents a molts països d’arreu del món des d’anys o fills de famílies d’emigració recent el curs escolar que comença té un doble vessant.
L’escolaritat en el seu país de residència en la llengua (o llengües) vehiculars del seu sistema escolar, quelcom que constitueix la base per a una integració reeixida en el nou país d’acollida, i, al costat de la seva escolarització reglada, comencen també a molts països les activitats extra-escolars en llegua catalana que han de permetre a aquests nens, si les seves famílies així ho desitgen, preservar a la llar la llengua catalana que han portat amb ells si la seva emigració és recent, o si nascuts al nou país d’acollida, la llengua dels pares (o d’un o dels dos) que formarà part del desenvolupament personal d’aquest nen.
Segons les dades del PERE (Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger) que elabora l’INE (Instituto Nacional de Estadística) espanyol, del total de la població catalana resident a l’estranger i enregistrada als consolats, 203.250 persones, a 1er de gener de 2013, un total de 48.000 persones té menys de 19 anys i està, doncs escolaritzada a l’exterior. A aquesta xifra estadísticament indiscutible, caldria afegir-hi la nombrosa població infantil catalanoparlant filla de parelles mixtes que adopta la nacionalitat del país de residència en el moment del naixement, la de la població catalana no inscrita als consolats (força present a Europa) i la població infantil resident a d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Probablement més de 100.000 nens catalans menors de 16 anys resideixen en països amb altres llengües que el català i l’actual onada migratòria que pateix Catalunya, amb un caràcter cada cop més familiar com també ho mostren les estadístiques de l’INE (el 22% de persones que van abandonar Catalunya a 2012 tenia menys de 15 anys) no farà sinó augmentar la dimensió d’aquesta necessitat de preservar les competències adquirides en la llengua catalana.
Per tal que aquesta població infantil arreu del món pugui, sense interferir en el seu procés d’aprenentatge de les llengües altres que el català al sistema escolar el país d’acollida, les entitats catalanes de l’exterior han multiplicat en els darrers anys les iniciatives d’ensenyament de la llengua catalana per a les comunitats catalanes infantils de l’exterior. Els exemples són múltiples però podem esmentar algunsexemples com:
L’Esplai català de l’Associació Les Quatre Barres d’Estocolm (Suècia) http://www.lesquatrebarres.org/?page_id=278
Catalanets a Berlin http://catalanetsaberlin.wordpress.com/about/
Catalan Classes for Children al Catalan Institute of America de Nova York http://www.catalaninstituteofamerica.org/childrenclasses/
L’Esplai Infantil de l’Associació Catalana de Stuttgart (Alemanya) https://www.facebook.com/events/650792501611844/
Activitats de llengua catalana per infants al Centre Català de Luxemburg http://ccluxemburg.cat/wp/2013/07/18/activitats-de-llengua-catalana-per-a-infants/
Cursos per Nens i Nenes del Casal Català de Brussel·les http://goo.gl/7hExP8
El Grup Mainada al Casa Català de Victoria Inc (Austràlia) http://cc.victoria.cat
Taller de Teatre dels Catalanens del Casal Català de Munic (Alemanya) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/253463
També cal destacar la creació del grup Patufets al Món/quan el català és minoria (http://patufetsalmon.wordpress.com/) una plataforma que aglutina recursos per a l’aprenentatge del català i per transmetre la cultura i tradicions catalanes a nens i nenes que no viuen a Catalunya o en alguna altra regió dels Països Catalans i que també és un racó on trobar preocupacions, dubtes, interessos, propostes dels pares i mares que viuen a l’estranger.
Per a moltes comunitats catalanes de l’exterior la preservació i continuïtat de la llengua catalana en el medi familiar és una de les tasques més importants. A la situació pròpia de l’emigració hi cal afegir, pels catalans, el fet de no haver comptat històricament amb estructures oficials a l’exterior o amb una participació de la cultura catalana a les polítiques educativa i cultural que es pogués reflectir en una gestió pluricultural per part de les ambaixades de l’Estat espanyol. L’ensenyament del català a les comunitats infantils a l’exterior no gaudeix de cap protecció ni suports específics des de Catalunya, a diferencia del castellà que compta amb la normativa de protecció derivada del REAL DECRETO 1027/1993, de 25 de Junio, por el que se regula la acción educativa en el exterior i amb l’àmplia xarxa d’agrupacions per l’ensenyament de l’espanyol des de les ambaixades. No ha arribat potser l’hora de canviar això?
Des de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) proposem al Govern de Catalunya:
1) L’Estat espanyol manté a l’exterior, mitjançant les agregadories d’Educació de les ambaixades i per sistema de trasllat, un cos de professorat depenent del MEC per a l’ensenyament de l’espanyol als fills d’emigrants. Malgrat que la política de l’Estat espanyol és més aviat la de reduir els mitjans educatius a l’exterior (i més després de l’aprovació de la nova LOMCE) cal assenyalar que a demanda de la Xunta de Galicia un Acord, de 16 de març de 1990, entre el Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) i la Xunta regula l’ensenyament de la llengua gallega a l’exterior, de manera que en els països on existeixi demanda, el MEC està obligat a crear les places necessàries de professorat de gallec. Res de similar existeix entre la Generalitat i el MEC. Un acord entre el MEC i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat podria fer que l’Estat fos qui n’assumís total o parcialment els costos (baixos) per a respondre a una demanda absolutament justificada,
2) Mentre no existeixi algun tipus d’acord amb l’Estat Espanyol creiem que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat hauria d’assumir aquesta realitat i obrir un Programa específic de suport a les comunitats catalanes de l’exterior amb grups d’ensenyament per a infants, garantint uns mitjans materials i un suport didàctic adequat i vetllant també per a proveir, quan sigui necessari, les places de professor i/o animador d’esplai mitjançant algun sistema de becaris quan no hi hagi recursos humans locals per a fer-ho,
3) D’altra banda, i tal com es menciona a l’article 23 de la Llei 18/1996, la Generalitat té l’obligació legal de vetllar per la introducció de la llengua catalana en els cicles primari i secundari a les Escoles Europees(xarxa d’escoles públiques dependents de les institucions europees) i des d’anys esperem que es passi de les paraules als fets.
4) Que es facilitin espais de trobada continentals en forma de Jornades de formació per professors i animadors per l’aprenentatge de la llengua catalana a l’exterior. La finalitat d’aquestes jornades de formació seria reforçar i ampliar els continguts metodològics en l’ensenyament del català a poblacions infantils a l’exterior i facilitar els recursos, les estratègies i les eines necessàries per millorar la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua catalana, fomentar la capacitació docent del professorat i dels animadors amb l’organització de cursos, jornades, seminaris i sessions de formació i oferir l’assessorament didàctic que es pugui necessitar, a banda d’elaborar programes didàctics específics adequats a les necessitats de les comunitats catalanes de l’exterior.
5) Creiem que caldrà donar a aquestes iniciatives un marc adequat mitjançant una Llei sobre l’ensenyament de la llengua catalana a l’exterior (o un capítol específic sobre ensenyament a l’exterior en el cas que es reformés la Llei 18/1996 de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior) que garanteixi que la Generalitat assumeixi la coordinació de l’ensenyament no universitari, tant per adults com per infants, garantint uns mitjans materials i un suport didàctic adequat a les seves característiques sense diferències injustificades respecte de l’ensenyament universitari, que doni regulació específica a les subvencions i suports materials i didàctics a l’ensenyament a l’exterior, que reconegui l’estatut dels professors de l’exterior considerant el caràcter diferenciat que tenen i que pugui facilitar la proposada signatura d’un Acord entre el Departament d’Ensenyament i el MEC sobre la dotació de professorat.
6) Donem ple suport a la demandes formulades des de Patufets al Món/quan el català és minoria al Departament d’Ensenyament i a Direcció General de Política Lingüística i a l’IRL com a responsables del programa Parla.cat (http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php) sobre la necessitat d’ampliar els seus recursos cap el públic infantil, com també donem suport a la seva demanda de crear un espai virtual on es recollissin les activitats lúdiques vinculades amb la cultura i les tradicions catalanes. Es tracta de que se’n puguin beneficiar les famílies aïllades sense un casal proper. En aquest mateix sentit donem suport a la demanda de crear suport pedagògic per a casals i famílies que no disposin de docents, així com també eines més creatives i lúdiques que vagin en la mateixa direcció, com per exemple un circuit de propostes artístiques adreçades especialment a infants o una oferta de casals d’estiu i colònies/estades adreçades a la mainada resident a l’exterior.
Federació Internacional d’Entitats Catalanes
