CCOO critica la nova reforma de jubilacions anticipades i la retallada del subsidi d’atur

CCOO critica la nova reforma de jubilacions anticipades i la retallada del subsidi d’atur

VERSIÓ PDF (+)

CCOO critica la nova reforma de jubilacions anticipades i la retallada del subsidi d’atur
La nova retallada del Govern ignora el diàleg social i el Pacte de Toledo
·            CCOO acusem al Govern d’incrementar la desprotecció social i de vulnerar el Pacte de Toledo i l’Acord Social i Econòmic de 2011, aconseguit en el marc del Diàleg Social, en aprovar el passat 15 de març en Consell de Ministres una nova “reforma” que afecta a la jubilació anticipada i parcial, així com al subsidi de desocupació.
·            Denunciem que el Govern, en lloc de fer valer les fortaleses del nostre sistema de pensions davant la UE, torna a utilitzar com a excusa la situació conjuntural que travessa el sistema de Seguretat Social (conseqüència sobretot de la política econòmica que s’està aplicant) per imposar una nova retallada.

Retallada injusta, innecessària i excessiva


–  Innecessària perquè la reforma de la jubilació anticipada i parcial ja estava prevista en la Llei 27/2011.
–  Injusta perquè la reforma imposada es basa en gran mesura en la translació d’una idea falsa sobre els jubilats anticipats, que el Govern intenta presentar com a persones insolidàries que abusen del sistema. Hem de recordar que les jubilacions anticipades estan reservades només a treballadors d’edat avançada (61 o 63 anys), amb llargues carreres de cotització (entre 30 i 33 anys), i les pensions dels quals es redueixen de manera que es garanteix que la Seguretat Social assumeix una despesa inferior total que si accedissin, a una edat més tardana, a la jubilació ordinària.
–  Suposa un enduriment inexplicable i excessiu en un moment en què la crisi i les reformes normatives aprovades han facilitat l’acomiadament i disminuït les xarxes de protecció social.
CCOO ens reservem la valoració definitiva sobre el Reial Decret Llei recentment aprovat fins a poder realitzar una anàlisi minuciosa del text de la reforma que finalment es publiqui en el BOE, més encara quan el Govern no ha accedit a convocar la Comissió de Seguiment de l’Acord de Pensions de 2011 per informar de les seves pretensions.
Si atenem al Consell de Ministres del passat divendres, a més de les modificacions en matèria de jubilació anticipada i parcial, genera especial preocupació la informació referida a la reforma del subsidi de majors de 55 anys. Hem de recordar que aquest subsidi és el principal recurs de protecció social que tenen les persones acomiadades al final de la seva vida laboral i que suposa en la majoria dels casos la seva única font d’ingressos i cotització fins la data de la jubilació. L’estiu passat ja va sofrir una important retallada passant d’exigir-se 52 anys d’edat als actuals 55 anys, també es va reduir la base de cotització dels treballador/res fins a la base mínima, i es va limitar la durada del subsidi fins a la primera data possible de jubilació, quan abans podia utilitzar-se fins la data de jubilació ordinària. En la reforma aprovada, a més, sembla modificar-se el criteri d’ingressos a tenir en compte per accedir al subsidi passant d’utilitzar-se exclusivament els ingressos del treballador a utilitzar ara els de la seva unitat familiar, la qual cosa suposa un càstig addicional per a les famílies amb un o més membres en situació d’atur.
Finalment, s’anuncien canvis substancials en la regulació de la compatibilitat entre pensió i ocupació. CCOO advertim:
–  Que en un moment com l’actual, amb prop de 2,5 milions de joves sense ocupació, amb una taxa d’activitat de les persones de més de 55 anys feble i amb més del 50 per 100 dels treballadors majors 55 anys d’edat expulsats del mercat laboral per motius de desocupació o discapacitat, no és ni urgent ni raonable introduir un nou règim de compatibilitat entre la pensió de jubilació i el treball.
–  Que de no articular les garanties legals i inspectores suficients, existeix un clar risc de planificació empresarial i “efecte substitució” en l’ocupació. És imprescindible evitar que, com a conseqüència de la compatibilitat, els treballadors en actiu siguin substituïts per uns altres amb menors costos de cotització (els jubilats no cotitzen) i que a més en disposar de garantia de rendes derivades de la pensió, aquestes puguin ser utilitzades com a excusa per reduir salaris.