El dijous 7 de juny va tenir lloc el Consell d’Universitats extraordinari, presidit pel ministre Wert, per tractar el tema del RD 14/2012.
Un cop més el govern del PP vulnera l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) amb la complicitat dels rectors, ja que les matèries que afecten les condicions de treball i a les retribucions dels funcionaris, la regulació de les quals exigeixi norma amb rang de llei, són objecte de negociació col·lectiva segons l’EBEP.
Aquest punt de la Llei 7/2007, sol ser ignorat sistemàticament en el Sistema Universitari Espanyol. Ja fa alguns mesos es va demanar la convocatòria de la Mesa Sectorial, però aquest “sincer, obert, i honest” diàleg que vol iniciar el Sr. Ministre amb els rectors, no està disposat a iniciar-lo amb els representants legítims del personal de les universitats.
A més, el Sr. Ministre ha decidit traslladar a les comunitats autònomes el conflicte que ell mateix ha creat amb els estudiants. No està disposat a modificar ni una línia del RDL 14/2012, pel que fa als preus públics de les matrícules universitàries. Ni tan sols ha entrat a solucionar les possibles transitòries per als estudiants en curs, tenint en compte que els estudiants extracomunitaris poden arribar a pagar uns 9.000 euros a l’any en concepte de matrícula.
Haurem d’esperar a veure la reacció dels rectors tant a les seves respectives comunitats Autónonomas, a veure si fan pressió, planten cara i actuen com a lobby, com a nivell estatal, o si el que va passar el 23 de maig va ser una simple rebequeria per no sentir-se protagonistes. És el moment de que demostrin que aquestes tèbies manifestacions es convertiran en autèntiques mesures de pressió, perquè la pujada de taxes no porti a molts estudiants fora del sistema i no desapareguin la majoria dels màsters que tant treball ha costat crear. Necessitem rectors forts i compromesos, no titelles de les circunstancies econòmiques.
El govern estatal ha decidit unilateralment que moltes famílies s’endeutin encara més, si és possible, i els anuncia a moltes altres que els seus fills no podran estudiar a la universitat per falta de recursos.
Sembla que el Règim de Dedicació del PDI serà “negociat” pels rectors amb el Ministeri. De moment sabem que a alguns, aquest model de “negociació” els sembla bé. Així que quedem a l’espera dels esdeveniments, que de moment prometen.
CCOO segueix lluitant perquè en un moment de crisi i amb gairebé un 50% d’atur juvenil no augmentin els preus públics.
CCOO segueix lluitant perquè el Règim de Dedicació docent sigui objecte de negociació col·lectiva i com a tal, sigui tractat en les respectives meses de negociació.
