Recordem que els pressupostos no van ser presentats abans, malgrat la urgència, perquè segons ells calia realitzar-los tenint molt clars quines eren les dades.
Quina classe d’experts tria el govern del PP per elaborar quelcom tan important com els Pressupostos Generals de l’Estat, que ha de reconèixer pocs dies després que s’han desviat 10.000 milions ni més ni menys en les partides de Sanitat i Educació, pilars fonamentals de l’estat del benestar?
Qualsevol ciutadà a hores d’ara ja haurà pogut comprovar que tenim un govern molt irresponsable, poc expert, i que es dedica a improvisar cada dia. En cent dies s’han dit tantes barbaritats, s’han produït tantes declaracions contradictòries entre ministres, s’ha canviat d’opinió tantes vegades, que el futur es presenta aterridor.
En tota la història de la nostra democràcia no havia succeït gens igual: l’intent desmesurat de carregar-se tots i cadascun dels drets civils i constitucionals d’una manera extremadament ràpida per impedir la reacció de la ciutadania.
La retallada prevista per a universitats suposa un descens del 62,5%. Els contractes de ciència es redueixen en un 43%. La contractació total als programes de R+D “Ramón y Cajal” i “Juan de la Cierva” no superarà aquest any les 340 places, la qual cosa suposa una reducció del 43% respecte al 2011, amb 250 i 350 places respectivament en aquestes convocatòries. La xifra global destinada a R+D+i és de 6.397,62 milions d’euros, la qual cosa suposa un descens del 25,52% sobre la xifra del pressupost aprovada en el 2011. És la major retallada des que existeixen els plans de R+D i està per sobre de la retallada mitjana prevista als Pressupostos Generals de l’Estat. Amb tot això queda clar que la R+D deixa de ser definitivament una prioritat estratègica per a aquest govern.
A tot això cal afegir la reducció de 166 milions d’euros (un 11,6%) al programa de beques i ajudes a l’estudi, amb el que el panorama és desolador. A més, el ministeri ha decidit modificar el criteri de la convocatòria de beques, on la renda de les famílies deixarà de ser la variable preferent.
No és cert que la despesa espanyola en educació superior sigui similar al de l’OCDE. Segons les últimes dades del 2008 va ser un 25% inferior a la seva mitjana, que va ser de l’1,5% del PIB (taula B.2.1, Panorama Educación 2011). En aquest any Espanya va aconseguir un màxim de despesa en educació d’un 1,2% sobre el PIB, que des de llavors no ha fet més que decréixer. I el Ministre no parla, per exemple, de les diferents taxes en percentatge d’investigadors, ni de la comparació del PIB dedicat a R+D+i, que són indicadors imprescindibles per als objectius enunciats. Seria exigible un major rigor en les dades econòmiques a les noves autoritats en el Ministeri.
Tampoc és cert el dantesc panorama que dibuixa en referir-se a l’abandó universitari. Les dades de l’OCDE (Panorama de l’Educació, gràfic A.4.1) no parlen d’un 30%, sinó d’un 24% de persones que accedeixen a l’educació terciària i no obtenen titulació, una xifra que és un 25% inferior a la mitjana de l’OCDE (31%) o la UE (31%) i de la qual hi ha a Estats Units (amb moltes universitats en els rànquings) o Nova Zelanda, els dos països de l’OCDE amb major fracàs escolar. Curiosament, la despesa privada en l’educació superior en aquests països supera àmpliament el 50% del total, que és el gran canvi que intuïm que pretén el nostre Ministeri.
De moment, hem vist que els experts del Ministeri no han estat del tot encertats. Ara ens informen que el Ministeri ha nomenat a onze experts per a la reforma universitària anunciada. Algun d’ells pertany a l’Escola de Chicago, la més sanguinària en les retallades del planeta. Així que ja sabem de què morirem, perquè això és Espanya, no Islàndia.
A qui li interessa falsejar les dades? Per què aquesta manipulació? Per què interessa enganyar a l’opinió pública? L’objectiu és clar. Difamar, desprestigiar i després entrar com un elefant per carregar-se sense pietat la universitat pública i privatitzar-la.
Però el Ministre tertulià hauria de saber que als treballadors de les universitats no se’ns enganya tan fàcilment, i que sabem a on vol portar-nos i pensem resistir-nos. Una reducció del 62% és del tot inviable tret que es pretengui col·lapsar el sistema universitari.
CCOO, com a sindicat majoritari en el sector, segueix en lluita per defensar, ara amb més intensitat encara, a la Universitat Pública de tots els atacs que aquest govern pretén iniciar. CCOO s’adhereix al manifiesto en defensa de una Universidad Pública de qualitat perquè el nostre sistema universitari necessita una profunda reforma. Però no la seva, senyor Wert. Actua tu també i signa el manifest!
