En roda de premsa, la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha anunciat que es cobraran 360 euros anuals als estudiantsde primer curs del CFGS i, de manera excepcional, per compensar elsalumnes que ja han iniciat els seus estudis, 180 euros als de segon (augmentarà a 360 euros a partir del curs 2013-2014). És oportú recordar -perquè la pregunta de seguida ens ve al cap- que la formació professional de grau mitjà és gratuïta i universal d’acord amb la Llei d’Educació de Catalunya, la qual cosa deu evitar, de moment, que quedi afectada per aquesta perversa decisió (malauradament, no té la mateixa sort amb moltes altres).
És una gravíssima irresponsabilitat encarir els preus de la formació professional en un context d’atur juvenil de més del 47% a Catalunya. L’FP ha sigut, i encara ho és, una de les principals vies d’accés al mercat de treball dels titulats. Inclús en les pitjors èpoques de l’acarnissada crisi que vivim, amb una destrucció d’ocupació sense precedents, els titulats d’FP han “aguantat el cop” molt millor que altres qualificacions al mercat de treball. I aquest Govern, en comptes de potenciar-la i fer-la el més accessible possible a la majoria de col·lectius, en limita l’accés posant una barrera econòmica infranquejable per a moltes famílies i estudiants, precisament ara, que necessiten més que mai formació especialitzada i de qualitat per fer front al duríssim drama de l’atur (també dels que no són tant joves!).
La imposició d’aquest “re-pagament” en l’educació és encara més insolidari i incomprensible perquè no va aparellat de cap paquet de mesures que reverteixi en el sistema. El Govern no ens demana diners per garantir les places que es necessiten de les especialitats que es necessiten, ni per innovar i millorar el sistema, ni per dotar els centres i el professorat dels recursos que calen per modernitzar-lo i adaptar-lo al mercat de treball. No. El que fa és cobrar-nos per un servei que abans era públic, gratuït i de qualitat. I punt. Els diners “recaptats”, no sabem a on aniran a parar…O sí?
S’ha de dir que l’FP no és totalment gratuïta pels alumnes. Els centres no tenen prou assignació pressupostària per fer-se càrrec dels materials (…si no tenen per tot el demés!: llegiu la carta de la Junta de directors de secundària!) i ho han de repercutir en els alumnes, que fan una despesa considerable. Així, per posar un exemple estàndard, un/a alumne/a de TS en Educació infantil o de l’especialitat d’Higienista pot abonar a Catalunya, en matricular-se, al voltant de 200 euros de mitja en concepte de material. N’hi ha especialitats de menys cost, però també de més. Ara li hauran de sumar la matrícula…
“Els cost és semblant al d’una tarifa plana de telefonia mòbil…”, deia la Consellera. Resulta especialment indignant sentir això. A Catalunya no para de créixer la pobresa, aquella que es preocupa per cobrir les necessitats bàsiques diàries i a la qual no preocupa gens el que val una línia, perquè amb això no es menja. Diu que “estudiaran” exempcions i beques…I alhora preparen un espectacular i mediàtic “marató per la pobresa”… Més Estat i menys beneficència, si us plau.
L’anunci, s’acompanyava d’un “augment” de places a l’FP. I d’on surten totes aquestes places? Doncs de l’augment de la càrrega lectiva que s’imposa al professorat. Ni menys, ni més. Gràcies a això i a l’augment de les ràtios, al sistema educatiu no només no es contractarà el curs vinent ni un/a professor/a, al contrari, es perdran milers de llocs de treball. Per primer cop les plantilles d’enguany seran superiors a la dels curs vinent. Però es veu que no en tenen prou. I és que els comptes surten rodons: no inverteixen ni un euro en formació professional, espremen al màxim els recursos disponibles i a sobre cobren pel servei. Ben propi del “govern dels millors”, oi?
