Una primera lectura dels acords CCOO, UGT i CEOE

Acaba de fer-se públic un preacord entre les organitzacions sindicals CCOO i UGT i empresarials CEOE i CEPYME i, encara que els mitjans de comunicació destaquen els aspectes salarials -les xifres sempre són més fàcils d’explicar-, al meu entendre l’acord conté elements molt més importants que poden tenir conseqüències, més enllà de la negociació col • lectiva, en l’acció de Govern i legislativa del Parlament en relació a la reforma laboral.
Aquest preacord hauria de condicionar el projecte de Reforma Laboral del Govern espanyol
Assumint els riscos d’abocar una opinió ràpida sobre un tema complex, aquests són els aspectes que em semblen més rellevants. Aquesta opinió, que és personal-com totes per cert-la emet des del meu actual condició de diputat per ICV-EUiA al Congrés de Diputats, però sens dubte marcada per la meva experiència com a advocat laboralista i professor de Dret del Treball, a més de per meus anys de responsabilitat sindical a CCOO.
Aquest preacord hauria de condicionar el projecte de reforma laboral del Govern espanyol, atesos els innombrables requeriments que tant el seu president, la vicepresidenta o la ministra de Treball han fet a sindicats i patronals perquè arribaran a acords. El Govern i el Parlament tenen sens dubte la legitimitat democràtica per fer el que considerin oportú, però no seria molt lògic que després de tants emplaçaments i els requeriments al diàleg social el Govern, ara es prescindís dels seus resultats.
El preacord dibuixa uns equilibris entre “necessitats de les empreses” i “drets dels treballadors”
Al meu entendre la importància dels acords és que es fan propostes que van en una línia diferent-de vegades contrària-a la qual havia apuntat el govern i defensat per alguns lobbys per a la Reforma Laboral. Especialment en el terreny de l’estructura i articulació de la negociació col • lectiva, en el govern de les formes de flexibilitat interna en les empreses com a alternativa a la destrucció d’ocupació i en la regulació dels desvinculació empresarial en relació al contingut dels convenis sectorials. Sens dubte els marges que tenen el Govern del PP en relació al pactat per sindicats i patronals són amplis, però el preacord dibuixa uns equilibris entre “necessitats de les empreses” i “drets dels treballadors” que es desmarquen del que durant aquests mesos ha estat la “hegemònica opinió publicada” per part dels grups de pressió que estan intentant “dictar” la reforma.
ESTRUCTURA DE NEGOCIACIÓ COL • LECTIVA
La fórmula acordada està molt lluny de la primacia del conveni d’empresa sobre el sectorial que exigien alguns grups de pressió
En relació a l’estructura de la negociació col • lectiva el preacord no assumeix la pretensió que els convenis d’empresa tinguin prioritat-fins i tot “in peius” – en relació als convenis sectorials. El acordat propicia la negociació de jornada laboral, funcions i salaris a nivell d’empresa, per la via que els convenis o pactes d’empresa desenvolupin que estableix convenis sectorials. Però la fórmula acordada està molt lluny de la primacia del conveni d’empresa sobre el sectorial que exigien alguns grups de pressió. Primer perquè es ratifica que siguin els convenis sectorials estatals o de CCAA els que estableixin les regles d’articulació i vertebració en cada sector. I segon, perquè s’aposta per preservar els convenis provincials – que l’anterior reforma del 2011 havia situat en via morta-. I a més es fa amb l’argument que els convenis provincials són per la seva proximitat a les empreses – especialment les PIMES-els que millor poden aplicar la flexibilitat negociada i els que ara per ara ofereixen més cobertura contractual a empreses i treballadors.
En resum, una orientació molt diferent de la que defensa el lobby de FEDEA i la seva portaveu al Govern, el Sr de Guindos.
FLEXIBILITAT INTERNA
El preacord apunta la importància de la flexibilitat interna com alternativa als acomiadaments
El preacord apunta la importància de la flexibilitat interna com alternativa als acomiadaments, però fa una mica més. Dibuixa el marc de referència model que ha de considerar flexibilitat, distingeix entre la flexibilitat ordinària i l’extraordinària temporal i estableix criteris i normes per al seu govern.
La flexibilitat interna queda acotada per les organitzacions empresarials i sindicals als aspectes de temps de treball, funcions dels treballadors i mobilitat funcional i salari. I sobre aquests aspectes versa el preacord signat, que distingeix entre “flexibilitat ordinària” i “extraordinària temporal”. El acordat per les parts és de certa complexitat i deixa interrogants-com sempre-sobre com es plasmarà en els convenis col • lectius o en les reformes legislatives. Però apunta alguns criteris importants.
D’entrada no es recull la vella pretensió d’alguns sectors empresarials d’autoritzar, via article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que l’establert en conveni col • lectiu pugui ser modificat unilateralment per les empreses. Això sens dubte no exclou que el Govern del PP pugui fer-ho, però si ho fa serà al marge i contradient l’acordat pels agents socials.
En relació a la flexibilitat interna ordinària es reiteren alguns criteris d’altres acords anteriors i es reprodueix l’actual marc legislatiu, amb algunes novetats. S’orienta al fet que els convenis col • lectius facilitin que l’empresa pugui distribuir irregularment un 10% de la Jornada anual de treball i que les empreses disposin d’una borsa horària de 5 dies o 40 hores. Del text es desprèn que aquesta flexibilitat interna ordinària que els convenis col • lectius han de regular, està condicionada en la seva aplicació a que hi hagi acord de l’empresa amb els representants legals dels treballadors (seccions sindicals o comitès d’empresa). I en cas de no existir representació legal l’acord amb les organitzacions sindicals signants del conveni sectorial, llevat que els treballadors vulguin elegir una comissió “ad hoc” perquè els representi en les negociacions. El acordat eludeix el risc de deixar a la unilateralitat empresarial la decisió d’aplicar la flexibilitat interna ordinària acordada en el conveni de referència.
El acordat eludeix el risc de deixar a la unilateralitat empresarial la decisió d’aplicar la flexibilitat interna ordinària acordada en el conveni de referència.
Una regulació diferent han previst els signants per a les necessitats de “flexibilitat extraordinària temporal” que com l’ordinària es limita a temps de treball, mobilitat funcional i estructura del salari. Encara que els signants també deriven la seva regulació a la negociació col • lectiva, concreten aquestes necessitats com les motivades circumstancialment per raons econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció, tal com les defineix l’article 41 de l’ET – l’actual o el que es reformi-. I el més significatiu de l’acord en aquest apartat pot ser els mecanismes de gestió d’aquesta “flexibilitat extraordinària temporal”. En aquests supòsits, una vegada comunicada la decisió empresarial als treballadors, si existís desacord haurà d’intervenir la Comissió Paritària del Conveni i si s’escau els mecanismes de mediació i arbitratge. No sembla concretar si la decisió és executiva o haurà d’esperar al pronunciament de la Comissió Paritària o dels serveis de mediació i arbitratge.
“Descuelgue” del CONVENI COL • LECTIU SECTORIAL
El preacord “sotmet a la consideració dels legitimats per subscriure convenis col • lectius sectorials, la conveniència d’incloure clàusules d’inaplicació temporal negociada de determinades condicions de treball”.
La inaplicació només es podrà efectuar per acord entre empresa i els representants dels treballadors
D’una banda suposa una ampliació de les possibilitats de desvinculació més enllà del règim salarial previst en l’article 82,3 de l’ET a altres matèries com a horari i distribució de temps de treball, règim de treball a torns, sistema de remuneració, sistema de treball i rendiment i mobilitat funcional que excedeixi el que regula l’article 30 del ET. D’una altra es condiciona a la regulació de les causes i procediment al que es fixi en cada conveni sectorial. I el que és més important, la inaplicació només es podrà efectuar per acord entre empresa i els representants dels treballadors. I en cas de desacord es podran sotmetre les discrepàncies a la Comissió paritària del conveni estatal o, si s’escau recórrer als Sistemes de Solució de Conflictes via mediació o arbitratge.
INCIDÈNCIA DE L’ACORD EN LA REFORMA LABORAL
Des d’una perspectiva política m’atreveixo a dir que el preacord acota, limita i condiciona l’acció del govern en el seu projecte de reforma laboral
Des d’una perspectiva política m’atreveixo a dir que el preacord acota, limita i condiciona l’acció del govern en el seu projecte de reforma laboral, llevat clar que el PP decideixi fer cas omís als resultats del diàleg social, en contra del que ha vingut pregonant fins ara.
Pel que fa als seus continguts el preacord comporta d’una part una ampliació dels mecanismes de flexibilitat interna de les empreses, més enllà dels que avui estan establerts en el nostre marc de relacions laborals. Es tracta d’una ampliació que les parts han acordat s’ha de canalitzar a través de la negociació col • lectiva i que té com a fil conductor la necessitat que els mecanismes de flexibilitat siguin pactats.
En aquest sentit el preacord ha rebutjat les crides a donar carta de naturalesa a la unilateralitat empresarial amb control judicial a posteriori.
Resulta també significativa la voluntat de mantenir l’actual estructura de negociació col • lectiva, sense fer cas les recomanacions o exigències de desvertebració de la negociació, a partir de la primacia del conveni d’empresa que alguns sectors empresarials i grups de pressió estan exigint reiteradament.
En aquest sentit el preacord ha rebutjat les crides a donar carta de naturalesa a la unilateralitat empresarial amb control judicial a posteriori.
Fora de l’acord-possiblement perquè mai hagi estat objecte de negociacions-queden altres aspectes de les relacions laborals que el Govern del PP ha anunciat que formen part de la reforma laboral. Entre ells, la regulació de les modalitats de contractació, la regulació de les causes d’acomiadaments objectius per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i els procediments, així com els processos d’acomiadament i els seus costos. És en aquest terreny on el Govern del PP tindrà més marge polític, al marge de l’acordat per sindicats i patronal.
Encara que és probable que aquests dies la informació que ens arribi parli d’una acord sobre els salaris dels pròxims tres anys -2012/2014- la meva opinió és que el més important del preacord i el que pot tenir una incidència més profunda en el nostre model de relacions laborals i en la pròxima i anunciada reforma laboral no són els acords sobre salaris, sinó els acords sobre estructura de negociació col • lectiva, flexibilitat interna i desvinculació empresarial dels convenis sectorials, que he intentat desxifrar en aquestes notes d’urgència.