Gràcies!

En nom de CCOO, us
agraeixo la vostra participació en les mobilitzacions d’avui. Han tingut un
seguiment massiu. A Catalunya, el seguiment de la vaga s’ha acostat al 60% en
números globals. Una xifra similar al conjunt de l’estat. La gran manifestació
de Barcelona ha aplegat de llarg unes 150.000 persones. Les manifestacions de
Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa han estat també les més grans que es
recorden en les lluites per l’educació.

Tot el treball que
heu fet és útil per a la defensa de l’educació i de la gent que hi treballem:
les tancades, les manifestacions locals, les grans manifestacions centrals, els
actes a cada centre, a cada barri. Moltes gràcies per la vostra feina i el
vostre compromís amb l’educació.

Però vull agrair
encara més l’esforç impressionant de tota la gent que ha fet la vaga de
veritat: la gent que no cobrarà aquest dia, tot i fent tanta falta. Sabem el
sacrifici que suposa. També el significat que té. La gent que ha fet avui la
vaga ha mostrat al país que està disposada a lluitar sense reserves, i que ho
farà sempre que calgui. I això també ho sap el govern. I hem estat moltes
persones, moltes.

Davant d’aquesta resignació instal·lada del “no hi ha res a fer”, hem contraposat la nostra força organitzada amb els sindicats i moviments de la comunitat educativa, per dir prou a les retallades en educació. 

Des del punt de
vista organitzatiu i polític és molt important el que ha passat avui. S’ha
evidenciat l’aliança de tots els col·lectius de professionals de l’educació,
des del 0-3 a la universitat, de la pública i la privada, incloent-hi
monitoratge, vetlladores, personal de suport, d’assessorament, investigador, de
serveis, d’administració. S’ha aconseguit agrupar totes les grans organitzacions
de la comunitat educativa i totes les entitats que en aquest període han
lluitat contra les retallades, per una fiscalitat justa i per la solidaritat i
la cohesió social. L’educació no està sola.
CCOO ens posem ara
mateix a utilitzar la força que s’ha evidenciat avui. Tenim l’organització per
fer-ho. Hem d’aconseguir en primer lloc parar les retallades estructurals. No
consentirem que es tanquin grups al setembre, en cap nivell educatiu. No consentirem la massificació a les aules. No consentirem la pèrdua d’atenció educativa a l’alumnat. No
consentirem que es tanquin menjadors escolars i que hi hagi criatures que no
puguin fer un menjar calent al dia. No consentirem que hi hagi un 50% de jovent
al país que no pot treballar, però al que tampoc se li ofereixen places de
formació postobligatòria. No consentirem que desmuntin l’educació infantil
municipal. Aquest són elements estratègics i fonamentals per a l’educació, i
són milers de llocs de treball que perillen i que defensem. En aquesta lluita
hem de continuar units i organitzats, i implicar-nos tothom.
Els partits
polítics hauran d’escoltar la consciència educativa de la societat i promoure
actuacions al Parlament de Catalunya, i a totes les altres administracions
públiques. Per evitar el setembre més negre i més trist de l’educació en
democràcia.

Catalunya ha de
saber decidir en què gasta els diners, justament en aquests moments. S’ha de
prioritzar l’educació perquè només una bona educació fa possible el futur dels
nostres nens i nenes, el futur del jovent, és a dir, l’únic futur cultural i
econòmic que fa possible Catalunya.
Gràcies de nou a tots i totes per fer possible que el 22M hagi estat un dia de mobilització general en educació i continuar visualitzant que hi ha un rebuig generalitzat a les brutals retallades en educació i a les polítiques de destrucció i privatització dels serveis públics que són la riquesa dels que no som rics, els que asseguren la dignitat de les nostres vides.

També volem agrair la col·laboració de tots els centres que ens han fet arribar les dades de participació en aquesta mobilització per elaborar els comunicats als mitjans de comunicació. 

Una forta abraçada,

Montse Ros

Secretària general
de la Federació d’Ensenyament de CCOO
“Hi
ha persones que lluiten un dia, i són bones. N’hi ha d’altres que lluiten
durant un any, i són millors. N’hi ha algunes que lluiten molts anys, i són
encara més bones. Però n’hi ha que lluiten tota la vida; aquestes són les
imprescindibles.”