Irene Rigau i Botín

Carlos Jiménez Villarejo
Aparentment, sembla que no tinguin res en
comú. Doncs sí i molt. Ana Patricia Botín presideix una Fundació anomenada
“Empieza por educar” (ExE) de la qual són patrons, entre d’altres, la
Fundació Marcelino Botín, la Fundació Ramón Areces, la Fundació La Caixa, Uría
i Menendez i Deloitte . Els fins d’aquesta Fundació són, entre altres, la de
promoure “iniciatives orientades per afavorir la igualtat d’oportunitats
entre nens i nenes”, “eliminar les desigualtats educatives” i “donar
suport al professorat que treballa amb alumnes amb dificultats d’aprenentatge i
socialment amb risc d’exclusió “. Per assolir aquests lloables finalitats
tenen, entre els seus patrons, a les següents significades persones del món
empresarial:
–         
Sol Daurella. La seva activitat
principal és la gestió del negoci familiar de les concessions de Coca-Cola a la
Península Ibèrica, Islàndia i alguns països d’Àfrica. És Vice President i
Consellera Delegada de Cobega, SA i consellera de concessions de Coca-Cola participades
pel grup familiar: Casbega, Norbega, refrigeració, Vifilfell i The Equatorial
Bottling Company. És consellera independent del Banc de Sabadell, Ebro Foods i
Acciona.
–         
Olaf Díaz-Pintado. En l’actualitat
és director general de Goldman Sachs a Espanya i responsable de la seva divisió
de Banca d’Inversió per a Espanya i Portugal. Ha ocupat diferents àrees de
responsabilitat internacional en Goldman Sachs des de la seva incorporació a la
signatura a l’any 1999. Per si algú no ho recorda, Golmam Sachs és una de les
principals responsables de la crisi de Wall Street el 2008.
–         
Felip Morenés.Desde Juny de 2008
treballa a l’oficina d’UBS a Londres, en l’àrea de Banca d’Inversió. Banc que
ha estat sotmès a un procés penal als EUA per un gravíssim frau fiscal.
–         
Francesc Santacana. Ha estat
director del Servei d’Estudis Econòmics del Centre d’Estudis i assessorament
metal · lúrgic. Forma part de nombrosos patronats i institucions com la
Fundació Cercle d’Economia (és el secretari), el Centre Iberoamericà de Desenvolupament
Estratègic Urbà (CIDEU, del qual va ser el seu secretari general i fundador),
el Consorci Hospitalari de Catalunya. (Article al blog del Col·legi d’Economistes “Dependents o emprenedors”)
–         
Carlos Trascasa. És director de
McKinsey & Company i co-lidera la pràctica de Serveis Financers a Europa.
Amb més de 25 anys d’experiència acumulada en Serveis Financers, ha treballat
per a les grans institucions financeres dels 5 continents.
Doncs bé, el Departament d’Ensenyament de la
Generalitat que dirigeix ​​Irene Rigau, del
Govern de CiU, tot i el dèficit econòmic i els greus problemes que pateix el
nostre sistema escolar i educatiu, acaba de trobar una via de solució a aquests
problemes. Que, per descomptat, no consisteix a millorar i incrementar als
professionals públics de l’ensenyament. Tot el contrari. Paral·lelament al procés
privatitzador de la sanitat pública, ha recorregut a aquesta Fundació per a
l’assoliment dels objectius descrits, com si el sistema públic manqués de
professionals capaços de aconseguir-los.

Per això, han acordat desenvolupar el Programa “Escola per l’Èxit” (ExE) en un nombre limitat de centres d’ESO. Amb aquesta
finalitat, la participació de la Fundació consistirà a dotar a aquests centres
“d’un recurs addicional, consistent en dos professionals a temps complet
durant dos cursos per donar suport a l’equip docent” com “complement
de l’atenció educativa als alumnes”. Com a conseqüència d’aquest projecte,
“cada centre participarà en el programa ExE, elaborant un pla de treball
conjuntament amb la Fundació, per ajustar el programa a les necessitats i
context específic del centre” per tal de concretar les matèries, nivells i
grups en els que es durà a terme “la intervenció “(¿).
Consultades expertes en pedagogia, entenen que
el Programa que va aplicar per la Sra Rigau en els centres escolars ignora que
els alumnes d’ESO el que necessiten són mestres i pedagogs ben formats en
docència, amb la finalitat d’educar per a ser persones, no per l’èxit, sobretot
concebut per una Fundació creada des del poder econòmic i regida per empresaris
absolutament aliens a la funció educadora. En tot cas, diuen les expertes, els
alumnes amb retard escolar han de ser ajudats per mestres de suport, pedagogs
terapeutes i psicòlegs educatius, especialistes dels que ja disposa el sistema,
sense que sigui necessari acudir al Grup Botín per trobar-los.
La decisió de la Sra Rigau, a més de
menysprear el sistema públic d’ensenyament i els seus recursos, és profundament
injust amb la comunitat escolar i afavoreix obertament, com està passant en
altres àmbits, la penetració dels interessos privats en l’esfera pública.
Carlos Jiménez Villarejo

Temes relacionats
  1. CCOO demana que la Secretària General del Departament d’Ensenyament ofereixi als representants del professorat i als centres una informació clara i completa de què és aquest programa, si és cert que s’han seleccionat alguns centres per al seu desenvolupament, qui ha pres aquestes decisions, per quines tasques i activitats en els centres, com es plantegen regular la seva activitat i qui ha triat i per quin procediment a la Fundació esmentada (+)
  2. Primer es retallen els serveis públics, i a continuació es volen tapar forats amb convenis amb Fundacions
  3. TOT sobre la Fundació, els convenis a Madrid i a Catalunya...