Resolució de la Comissió Executiva de CCOO de Catalunya en relació a l’eix ferroviari mediterrani
El projecte de les xarxes transeuropees de transport suposa un dels principals reptes de futur de l’economia i de la política de transport de la UE.
L’Eix Mediterrani és el principal corredor europeu, i vertebra una àrea socioeconòmica molt ampla. Des de la frontera amb França fins Algeciras es troben importants ports marítims, com a elements fonamentals per a la connexió, pel sud, de tota la Unió Europea.
Aquest corredor representa respecte al conjunt de l’Estat espanyol el 40% de la població i del PIB, prop del 50% de la producció agrícola en valor, el 55% de la producció industrial, el 60% de les exportacions, prop del 60% del transport terrestre de mercaderies, el 65% del trànsit marítim i prop del 70% del turisme.
Pràcticament tot el trànsit de mercaderies a aquesta àrea es produeix per la xarxa viària, ja que la ferroviària està absolutament centralitzada, convergint a Madrid i sense disposar d’interconnexions adequades entre les províncies de l’arc Mediterrani. El transport de mercaderies per ferrocarril està per sota del 4% del trànsit terrestre de la zona, molt per sota de la mitjana de la UE.
Un recent estudi d’universitats del País Valencià conclou que el desenvolupament integral de l’Eix Mediterrani implicaria una reducció de l’atur d’un 3’7% en el cas de Catalunya.
Una millor organització de la logística constitueix un repte important. Els transports només mantindran plenament la seva funció en la mesura en que se sàpiga integrar, interconnectar i operar en un mateix sistema els diferents modes terrestres, marítim i aeri que comuniquen aquesta zona geogràfica.
L’anomenat Corredor Central-Atlàntic, que s’inicia també a Algeciras i segueix cap al nord a través de Madrid, només és alternativa al del Mediterrani en els tràfics amb l’oest de França i el Regne Unit, però no amb tota la resta del continent europeu. Aquesta opció no podria donar un bon servei als ports més importants en nombre de tones de mercaderia de l’Estat espanyol (Algeciras, València i Barcelona).
L’aposta pel Mediterrani permetria connectar per ferrocarril amb el centre d’Europa, i convertir-se d’aquesta manera en el segon nucli portuari per volum de mercaderies europeu, per darrera dels ports holandesos.
Davant de tot plegat, CCOO de Catalunya considera el següent:
- Els Governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat espanyol han de defensar l’Eix Mediterrani dins les prioritats de la UE. Així es podria impulsar la xarxa principal transeuropea, i la gradual incorporació dels principals estàndards de qualitat del transport de mercaderies.
- S’han d’afavorir els projectes d’infraestructures que aportin una major rendibilitat social i econòmica. En canvi, el Govern de l’Estat prefereix invertir en una xarxa d’alta velocitat radial força ineficient, sense prendre el compromís de concloure el conjunt d’inversions previstes a la part sud del Corredor Mediterrani, tal i com sol·licita la Comissió Europea.
- No incloure el tram comprès entre Alacant o Cartagena i Algeciras seria un gravíssim error estratègic: el corredor forma part d’un dels més importants eixos nord-sud de la UE. L’esquema radial de les xarxes de transport és un llast a l’hora de desenvolupar un mercat intern europeu.
- Les inversions de l’Estat espanyol s’han d’orientar cap a:
- millorar l’eficiència del sistema ferroviari al llarg del corredor, atenent les necessitats de mobilitat de les persones i els fluxos de mercaderies en condicions de capacitat, qualitat i seguretat;
- enfortir la cohesió social i territorial, millorant l’accessibilitat al corredor;
- contribuir a la sostenibilitat general del sistema de transport, potenciant el paper que el ferrocarril ha de tenir en la mobilitat de viatgers i mercaderies;
- impulsar el desenvolupament econòmic i la competitivitat, reforçant les relacions nacionals i internacionals, amb un sistema més eficient.
- Es fa necessari proporcionar una oferta equilibrada d’infraestructures i mitjans de transport que permeti racionalitzar l’ús del transport i evitar friccions entre tipus de trànsit diferents (de curt i llarg recorregut, de passatgers i mercaderies), i permetre d’aquesta manera l’organització i la gestió de la intermodalitat, molt especialment als nodes de transport i als centres logístics.
- Fem una crida a totes les administracions implicades, així com a les organitzacions empresarials, socials i sindicals, perquè impulsin la inclusió en la xarxa transeuropea del Corredor Mediterrani en la seva versió integral, és a dir, des d’Algeciras a la frontera francesa.
Barcelona, octubre de 2011
Per a més informació:
Dolors Llobet, secretària de Comunicació i Portaveu de CCOO de Catalunya.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 5 d’octubre de 2011
