AVUI/El Punt

Els funcionaris catalans
són la tercera part dels andalusos o manxecs

El pes del sector públic
extremeny sobre el PIB supera el de França

Pel BBVA, més aparell
públic no suposa millor servei

La tirania dels ajustos es presenta com a
recepta única i inevitable a totes les comunitats per aprimar els dèficits i
deutes, però el punt de partida arreu de la pell de brau és notòriament
desigual en el pes dels funcionaris. A l’hora de calibrar nòmines del sector
públic en cada economia, Extremadura destaca perquè més del 40,5% dels seus
salaris són pagats per l’erari públic de l’administració, quan a Catalunya són
el 12,9%.

La taula comparativa que situa Extremadura
com a líder en funcionaris i sous públics és la constatació que recull l’estudi
Les diferències regionals del sector públic espanyol, elaborat per la
Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) sota la
coordinació del professor Francisco Pérez García. L’anàlisi mesura les
remuneracions, que engloben la suma de sous (en efectiu o en espècie) i
cotitzacions socials a càrrec de cada autonomia, com a termòmetre del
percentatge de llocs de treball que dóna el sector públic a cada lloc del 2000
al 2008. En el rànquing, Catalunya surt com la més prima en sous públics,
perquè el seu 13% és quasi la tercera part del 31,7% de Castella-la Manxa, del
29,4% de Castella i Lleó i del 29% d’Andalusia.

L’estudi de la Fundació BBVA sorprèn situant
les Canàries, una comunitat amb l’economia abocada al turisme, en el cinquè
lloc estatal en pes de sous públics (27,2%). Per sota de la mitjana estatal
(21%) apareixen les Illes Balears (19,9%), el País Valencià (19,8%) i també
Madrid (17,5%).

A la vista del desequilibri, els autors de
l’estudi alerten que un major pes del sector públic no equival sempre a una
millor prestació de serveis públics, com la sanitat o l’educació. “Tenir un pes
públic al PIB menor no significa que els serveis públics es prestin pitjor
perquè, per exemple, hi ha comunitats com Euskadi o Catalunya amb molts
professors vinculats a l’escola concertada”, avisa Francisco Pérez García,
coordinador de l’estudi i director d’investigació de l’Ivie.

Amb el 40% de sous pagats per arques
públiques, Extremadura se situa com l’extrem del pes del sector públic fins i
tot per sobre de França, el paradigma del mastodòntic aparell estatal. Si
s’atén al pes del sector públic en el PIB, a França és del 56% i a la comunitat
extremenya arriba al 68,6%. La mitjana en estats no tan centralistes no arriba
al 50%, del 47,5% d’Alemanya al 42,2% d’Itàlia passant pel 45,8% de l’Estat
espanyol.

En el rànquing del pes públic en
l’activitat, Catalunya apareix de nou a la cua amb només el 37,1%. Només és més
baix (27%) a Madrid, definit per la presidenta, Esperanza Aguirre, com a
territori “business friendly”. A Castella-la Manxa arriba al 55%, al
nivell francès.

LA XIFRA

700 euros de diferència en sanitat

El desequilibri territorial en les
comunitats té un apartat notable en la despesa pública per habitant en la
sanitat, amb diferències que arriben als 700 euros. Els extrems els delimiten
Navarra (finançada pel sistema foral), que dedica 1.704 euros per càpita a una
partida sanitària que només rep 1.061 euros per càpita a la comunitat de
Madrid. En el rang baix se situa Catalunya, amb 1.196 euros, per sobre del País
Valencià (1.188 euros) i de Balears (1.131 euros).

Menys sensibles són les desigualtats en
finançament per càpita en l’educació, tot i que ronden els 500 euros. Entre els
anys 2000 i 2008, Navarra apareix de nou com la comunitat líder, amb 1.359
euros per càpita, i Madrid és l’última de la cua, amb 881 euros per càpita. A
Catalunya cada habitant rep 977 euros, més que al País Valencià (921 euros) i
menys que a les Balears (1.078 euros). L’estudi del BBVA es fixa als anys de
l’expansió i el primer de crisi.